Continguts
Memòria anual 2022
Memòria anual 2022
El 2022 ha estat un any de canvis per a l’Institut de Ciències del Mar (ICM). En Valentí Sallarès ha substituït en el càrrec de director a en Josep Lluís Pelegrí, que havia liderat l’Institut els darrers quatre anys. Entre les fites aconseguides durant aquest període cal destacar l’obtenció, l’any 2020, de l’acreditació com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, una distinció de màxim prestigi que reconeix l’ICM com a referent internacional i que només tenen una trentena de centres de recerca de tot l’Estat. De fet, l’ICM és l’únic centre de recerca marina que posseeix aquest segell d’excel·lència.
Per respondre millor a la missió de l’Institut de realitzar una recerca d’excel·lència que incorpori el compromís social, aquest canvi de direcció ha vingut acompanyat d’una reestructuració de l’organigrama del centre, que compta ara amb una Sots-direcció d’Estratègia Científica, que inclou una Sots-direcció Adjunta de Serveis Científico-Tècnics, i una nova Sots-direcció de Transferència del Coneixement.
Aquesta darrera té associades una Sots-direcció Adjunta d’Internacionalització i Diplomàcia Científica i una Sots-direcció Adjunta de Cultura Científica Marina que, en conjunt, busquen impulsar una transició cap a un sistema socioeconòmic més sostenible i capaç de millorar el benestar de la societat i del planeta.
Amb tot, la nova direcció vetllarà perquè l’ICM continuï sent un centre de recerca excel·lent, compromès amb la conservació i l’ús sostenible de la vida i dels ecosistemes marins, la mitigació dels impactes derivats dels riscos naturals i l’activitat antropogènica, i l’estudi del paper de l’oceà en la regulació del clima.
Un any més hem continuat atraient talent, especialment internacional, i generant un nombre creixent de publicacions d’alt impacte.
Durant el 2022 hem mantingut la qualitat dels nostres estudis i continuem sent el centre de recerca marina amb el Nature Index més alt a escala nacional i del Mediterrani.
Així mateix, la Universitat d’Standford ha inclòs 13 persones de la casa en el seu rànquing anual de científiques i científics més influents, que inclou els noms del 2% dels professionals de la recerca més citats del món.
Una de les fites més rellevants d’aquest any ha estat la incorporació d’un nombre sense precedents de personal científic estable. En aquest sentit, l’ICM incorpora ara vuit científiques i científics titulars, dos professors d’investigació i un investigador científic addicional. A part, nou investigadores i investigadors han obtingut promocions de nivell.
Així mateix, hem continuat apostant per l’atracció de talent jove, investigadores i investigadors novells prometedors que han de liderar la nostra recerca en el futur. En total, durant el 2022 s’han incorporat 11 doctorands i 20 investigadores i investigadors postdoctorals provinents de convocatòries públiques competitives tan exigents com les ajudes Ramon y Cajal, Marie Skłodowska Curie, Juan de la Cierva, o Beatriu de Pinós. També s’han dirigit nombroses tesis doctorals, treballs de fi de grau i de màster.
Total | Dones | Homes | |
Investigadors/es Senior |
75 |
25 |
50 |
Investigadors/es Postdoctorals |
50 |
28 |
22 |
Estudiants Predoctorals |
48 |
27 |
21 |
Personal Tècnic |
101 |
75 |
26 |
Personal Administratiu i de Suport |
40 |
24 |
16 |
En el marc del programa “ICM Cares”, el centre ofereix al seu personal programes de formació i mentoratge per facilitar contribuir al seu desenvolupament laboral i al seu pensament crític i independent.
Durant el 2022 s’ha posat en marxa el programa de mentoratge MARINA, amb 14 parelles de mentors-mentees. El programa de formació ICM Cares, va oferir han realitzat 18 cursos, dels quals s’han beneficiat 129 persones.
També s’han seguit celebrant les tradicionals “Friday Talks”, conferències setmanals en què es comparteixen els últims avenços en ciències marines. Es transmeten en línia i resten disponibles al canal de Youtube de l’ICM.
El Grup de Treball d’Igualtat ha implementat el Pla d’Igualtat de Gènere de l’ICM, un document aprovat el 2021 que té per avançar en l’assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes. El Pla compta amb diverses accions adreçades a impulsar la participació, el reconeixement i les iniciatives de recerca de les dones de l’ICM.
Entre les accions implementades aquest any destaquen: la creació d’una vicedirecció adjunta d’igualtat; la composició paritària del nou equip directiu de l’Institut; la publicació d’una Guia de Comunicació Inclusiva específica per al centre; la presentació del Protocol de Prevenció i Detecció de Casos d’Assetjament Sexual i per Raó de Sexe adaptat a l’ICM i el nomenament de les persones de referència que atendran aquests casos; així com una declaració institucional de tolerància zero davant la violència de gènere i per raó de sexe.
Finalment, s’ha continuat amb la implementació de bones pràctiques com l’establiment de criteris que garanteixin que l’assignació de fons de les convocatòries internes és sensible al gènere.
Hem continuat augmentant el nombre de publicacions seguint la tendència dels anys anteriors i n'hem mantingut l'impacte. Així mateix, el percentatge de dones que encapçalen l’autoria de les investigacions ha pujat fins el 41%, cada vegada més a prop de la paritat.
La multidisciplinarietat és una de les claus dels bons resultats de la recerca de l’ICM. En aquest sentit, el centre compta amb especialistes en la majoria d’àmbits d’investigació oceanogràfica que li permeten dur a terme una recerca capdavantera.
P. Cermeño et al. (2022) Nature
L’estudi presenta un model de diversificació que reconstrueix la història de la diversitat d‘espècies marines des del Càmbric, fa uns 540 milions d’anys, fins ara. Els resultats apunten que la biodiversitat marina actual és conseqüència de llargs períodes d’estabilitat ambiental que van permetre el desenvolupament de hotspots o punts calents de biodiversitat, és a dir, regions amb un gran nombre d’espècies.
S. Pla et al. (2022) Nature Communications
Aquest treball revela que el sistema sexual ancestral dels peixos eren els sexes separats i no l’hermafroditisme, com s’havia proposat. Es tracta de l’estudi més gran fet mai sobre l’evolució dels sistemes sexuals en animals, amb anàlisis de més de 4.600 espècies de peixos de tots els mars del món.
E. Olmedo et al. (2022) Scientific Reports
Segons el treball, això podria portar a una desestabilització del sistema climàtic global, una intensificació de les tempestes en zones concretes i una acceleració del desglaç als pols. Una de les causes podria ser l’augment de l’evaporació de l’aigua dels mars i oceans a conseqüència de l’augment de la temperatura, la qual cosa fa que hi hagi més quantitat d’aigua circulant a l’atmosfera en forma de vapor, el 90% de la qual acabarà precipitant de nou al mar.
L. Gómez de la Peña et al. (2022) Nature Communications
El treball defineix per primera vegada la complexa geometria d’aquest sistema de falles actives i avalua la seva potencial capacitat de produir grans terratrèmols que, al seu torn, podrien desencadenar tsunamis devastadors a la costa més occidental del Mediterrani. A causa de la manca de dades, els estudis disponibles fins ara infravaloraven el risc sísmic i de tsunamis del sistema de falles que constitueix el límit de plaques en aquesta àrea.
J. Lloret et al. (2022) Science of the total environment
És la principal conclusió d’un estudi amb participació de l’ICM que pren com a cas d’estudi el megaparc eòlic marí projectat a la zona del Cap de Creus i el golf de Roses, on conflueixen vuit àrees marines protegides. El treball alerta dels greus impactes que aquestes instal·lacions poden tenir sobre la biodiversitat marina, el paisatge, la pesca i el turisme.
J. Garrabou et al. (2022) Global Change Biology
L’estudi prova que, entre els anys 2015 i 2019, aquests esdeveniments van afectar tota la conca mediterrània, incloses les poblacions de més de 50 espècies. Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de fondària, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, afectant més d’un 90% del Mediterrani.
El 2022 s’han reactivat del tot les campanyes amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’estat de conservació de l’oceà i contribuir a la millora de la seva salut i de la gestió dels recursos que ens proporciona.
En total, les nostres companyes i companys han passat 698 jornades de treball embarcats en 17 campanyes oceanogràfiques i han participat en 878 jornades en campanyes litorals.
La creació de la sots-direcció adjunta d’Internacionalització i Diplomàcia Científica ha impulsat les relacions entre l’ICM i altres institucions, especialment a escala internacional, la qual cosa ha contribuït a la projecció del centre a escala global.
Durant el 2022 hem continuat prioritzant la transferència i la col·laboració amb diferents actors i sectors relacionats amb la recerca marina. En aquest sentit, s’han dut a terme accions de cogovernança amb la ciutadania, diverses empreses i administracions amb l’objectiu de valoritzar i explotar els resultats de les nostres investigacions i contribuir a la millora del benestar de l’oceà i, en última instància, el del planeta.
Establirà les bases per cocrear i co-implementar la investigació i innovació necessàries per aconseguir la Missió del programa Horizon Europe “Restaurar els nostres Oceans i Aigües de cara al 2030”. L’ICM participa en diverses tasques, coordinant, a més, la de “xarxes de suport que involucren els ciutadans”.
Aquesta Plataforma Temàtica Interdisciplinar (PTI) investiga la resposta de l’oceà davant el canvi climàtic. Les seves fites estan alineades amb els Objectius de Desenvolupament sostenible 13 -‘Acció per al Clima’- i 14 -‘Vida Marina’- de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
Pel que fa a finançament provinent d’entitats externes, durant el 2022 hem obtingut resultats excepcionals. Hem aconseguit captar gairebé 15 milions en fons competitius, superant en 3M€ la xifra del 2021. D’aquests 14 milions, la meitat provenen de fonts de finançament competitives internacionals, amb especial rellevància la nostra participació en el programa Horizon Europe.
Any rere any augmenten els ingressos. L’any 2022, prop del 60% procedeix de fons externs i competitius.
A l’ICM entenem el foment de la cultura oceànica com a part del nostre compromís social. Per això, el grup de Cultura Científica Marina compta amb una sots-direcció adjunta a través de la qual impulsar el coneixement i l’estima de la ciutadania cap a l’oceà.
Pel que fa a les activitats de divulgació destaca la producció del documental “Relats del Canvi Global. Capítol I: Delta de l’Ebre“, una peça sobre com els habitants del Delta de l’Ebre s’han adaptat als canvis provocats per la crisi climàtica en les darreres dècades.
Més de 250 alumnes van recórrer el 8 de juny (Dia Mundial de l’Oceà) els carrers del barri de la Barceloneta, convertits per un dia en corrents marins per celebrar la “Gymkhana Oceà Barceloneta”.
A més, el projecte PlànctON ha generat una web interactiva i diversos recursos educatius per aprofundir en el coneixement del invisible món dels microorganismes marins.
La plataforma de ciència ciutadana més longeva de l’ICM, Observadors del Mar, ha celebrat el seu desè aniversari i es va consolidar com una plataforma de referència amb el suport de centres de investigació marina del CSIC.
La “Biomarató-Platges amb vida” s’ha expandit a Europa i l’Ajuntament de Barcelona ha pogut afegir una capa de peixos al seu Atles de Biodiversitat gràcies a les dades aportades per la plataforma de ciència ciutadana MINKA.
Aquest any hem continuat estant molt presents als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, on ja tenim més de 16.000 seguidors, un 43% més que el 2021.
La història d’un nen de 10 anys de Kentucky (EUA) que va trobar en una platja una ampolla de vidre amb una carta que les nostres investigadores i investigadors havien llençat mesos abans mentre estaven de campanya.
Els bons resultats obtinguts el 2022 avalen, un cop més, el fet que l’ICM continuï sent un centre de recerca marina d’excel·lència amb capacitat per emprendre reptes de recerca interdisciplinars tant a escala local com global.
Gran part dels esforços d’enguany s’han destinat al foment de la transferència del coneixement i la tecnologia generats en el sentit més ampli. En aquest sentit, hem reforçat els nostres lligams amb les administracions públiques, però també amb l’empresa privada, i hem continuat fomentant la ciència com a cultura per involucrar la societat en la construcció del futur que volem per a l’oceà.
Totes aquestes accions pretenen donar visibilitat a la recerca de l’Institut, i estem convençudes que ajudaran a millorar els principals indicadors de l’ICM en termes de producció científica, impacte social i econòmic, activitats de formació, visibilitat i captació de talent.
De cara a l’any 2023 continuarem impulsant projectes de recerca de gran envergadura que, ben segur, tindran un fort impacte en la societat. Entre ells destaquen un nou un sistema d’oceanografia operacional amb dades obertes al servei de tota la comunitat científica i gestora de l’àmbit marí (la branca operacional de l’ICATMAR) o un nou centre de dinamització de la recerca marina obert a la ciutadania i als diferents sectors socials vinculats al mar (Barcelona Mar de Ciència), d’entre altres.
Igualment, s’està treballant intensament per augmentar la nostra presència en iniciatives de gran importància per part del sector empresarial, on tenim el paper de garants de la sostenibilitat (Fundació Bluewave), i tindrem un paper destacat en el que probablement serà l’acte públic més rellevant de l’any 2024 en temes marins (la primera conferència de la Dècada dels Oceans, que tindrà lloc a Barcelona l’abril de 2024).